FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar el cos, ajupir-se, especialment en actitud de submissió. El gos, així que el renyo, s'agemoleix. Humiliar-se. Ell voldria que jo m'agemolís, i jo no el necessito per res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressar gratitud a algú (per un servei rebut). Jo us regracio l'ajut que m'heu prestat. Expressar gratitud (a algú). Jo us regracio pel favor que m'heu fet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indica que una cosa és negada així mateix que una altra negada anteriorment. Ell no hi anirà; tu tampoc no hi aniràs: hi aniré tot sol. Tu no ho saps; jo, tampoc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspirar aire amb el nas per sentir l'olor (d'una cosa). Olorar una rosa. Descobrir per algun indici (una cosa oculta). Que ella hi tenia part, ja ho havia olorat, jo! [...]