41.
llibertat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Estat o condició del qui és lliure. independència. La independència d'un poble. autonomia, facultat de governar-se a si mateix. 2 Poder virtual de fer allò que no està defès per la llei natural o civil. facultat. Tot home té facultat de practicar una religió o de no practicar-ne cap. dret [...]
1 Estat o condició del qui és lliure. independència. La independència d'un poble. autonomia, facultat de governar-se a si mateix. 2 Poder virtual de fer allò que no està defès per la llei natural o civil. facultat. Tot home té facultat de practicar una religió o de no practicar-ne cap. dret. Tot home lliure té el dret de viure allí on més li abelleixi. poder. Està en el vostre poder de fer-ho o de deixar-ho de fer. llicència, llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d'una permissió donada. Obtenir llicència de fer una cosa. També es diu d'una llibertat abusiva o desordenada. lliure (o franc) arbitri (o albir), facultat de la voluntat humana de prendre una resolució amb preferència a una altra. discreció, llibertat de decidir o obrar segons el propi judici. Retre's a discreció. Cp. allerament 3 Prendre's la llibertat: Allerar-se. Permetre's. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
42.
anticlerical
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Enemic del domini o poder polític o social del clericat. menjacapellans(fam.), enemic acarnissat dels capellans. En la pràctica s'usa sovint com a sinònim d'anticlerical. A tort, car hom pot ésser anticlerical sense ésser un menjacapellans. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
43.
dret 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. facultat. La llei li dona la facultat de divorciar-se. competència(->), dret de decidir. llicència, dret concedit per la llei de fer determinades coses. Ell tenia llicència de pescar, de portar una arma de foc. autorització, dret que donen les autoritats. poder. Un [...]
|
44.
rebentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
45.
acorralar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encorralar, posar el bestiar al corral. Ant. Desencorralar. Desacorralar. 2 Posar en situació de no poder escapar. embarrerar, acorralar l'enemic. assitiar. Els gossos tenien assitiat el senglar. encerclar envoltar. 3 Fig. estrènyer. El va estrènyer a raons. acular(fig.) desarmar [...]
|
46.
decidit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Dit d'una persona que se sap decidir de pressa. determinat. No s'hi pensa gaire: és molt determinat. resoluto resolt arrencat. Estava arrencat a fer-ho, però el van poder dissuadir. Cp. agosarat, gosat, atrevit, audaç, intrèpid Ant. Irresolut. Vacil·lant. Ésser un cagadubtes. Manuel [...]
|
47.
cert
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 positiu provat demostrat inconcús indubtable indiscutible irrefutable incontestable incontrovertible inqüestionable innegable inequívoc inatacable patent evident(->) real(->) segur(->) poder pujar-hi de peus Ant. Incert. Dubtós. Ésser tan cert com [...]
|
48.
dipositar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 posar. He posat els diners al banc. col·locar deposar consignar confiar (a algú una cosa) imposar, dipositar diners en un compte, etc. segrestar, dipositar una cosa en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer. 2 (dipositar-sepron.) posar-se. Manuel Franquesa i [...]
|
49.
apropiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fet seva tota la finca. usurpar, apropiar-se sense dret d'una cosa immaterial (un domini, un ofici, una dignitat). possessionar-se arrabassar. Arrabassar una herència a algú. arrogar-se, apropiar-se, sense tenir-hi dret, una facultat, un poder, una dignitat, etc. Aquest funcionari s'arroga poders [...]
|
50.
desesperançar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. desesperar. Ja desesperàvem de poder sortir aquest cap de setmana. desconfiar veure-ho negre. Em semblava que no es podia obtenir allò: ho veia molt negre. perdre l'esperança 2 v. tr. fer perdre les esperances(a algú) segar les esperances(d'algú) treure-ho del cap(a algú) Manuel [...]
|