FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatgeno subjecte a la mesura i al ritme del vers. Les cròniques són monuments de la prosa medieval. Forma ordinària del llenguatge, escrit o parlat. La prosa dels tractats mèdics. El senyor Jourdain se'n feia creus, de parlar en prosa. Efecte que hom suposa que [...]
Llenguatge de manipulació de dades amb funcions addicionals per a la recuperació i modificació de dades espacials, a més de les dades alfanumèriques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenguatge artificial format per un repertori d'axiomes, postulats i regles, que serveix per a descriure altres llenguatges, artificials o naturals. Llenguatge natural emprat per a descriure un llenguatge. [...]
Generalment, el mot no, quan precedeix un nom o un adjectiu, funciona com a adverbi. Les expressions resultants simplement denoten la negació del mot que ve al darrere (i dels seus complements, si n'hi ha). En conseqüència, aquests casos s'escriuen sense guionet. Per exemple:
la no [...]