L'hindi forma part del contínuum lingüístic de llengües índiques, limitada al nord-oest i a l'oest pel panjabi, el sindi i el gujarati; al sud pel kannada, el marathi i el concani; al sud-est per l'oriya; a l'est pel bengalí, i al nord pel nepalès.L'hindi és conegut fora del seu territori [...]
El telugu és la tercera llengua amb més parlants nadius de l'Índia, rere l'hindi i el bengalí.El telugu és la llengua dravídica amb major nombre de parlants (per davant del tàmil, el malaiàlam i el kannada). A diferència de les llengües esmentades, el telugu pertany a la branca sud-central, com el [...]
L'urdú és una llengua lingüísticament molt pròxima a l'hindi, amb el qual hi ha mútua intel·ligibilitat oral. La diferència rau en l'estàndard: Mentre que l'urdú (parlat majoritàriament per musulmans), té un estàndard ple de manlleus perses i àrabs i s'escriu en alfabet nastaliq (d'origen àrab), l [...]
, juntament amb el dzongkha i amb el khengkha. El nepalès és molt proper a l'hindi, tot i que és més conservador: conté menys manlleus del persa i de l'anglès, i recorre més sovint a derivacions del sànscrit. Hi ha qui considera, de fet, que el nepalès és la llengua moderna més propera al sànscrit. D'altra [...]
El marathi és la quarta llengua amb més parlants nadius de l'Índia, després de l'hindi, el bengalí i el telugu. El marathi és descendent del pràcrit maharashtri, que dominava extenses regions de l'oest i el sud de l'Índia des de l'antiguitat; hi ha notable poesia escrita en aquesta llengua del [...]
literària d'una varietat índica antiga a la qual va contribuir decisivament el gramàtic Pànini (segle V o IV aC). Les diferents varietats índiques vernacles antigues, anomenades pràcrites, són a l'origen de les llengües índiques modernes, tals com l'hindi, el nepalès, l'assamès, el marathi, el [...]