Resultats de la cerca bàsica: 64
|
31.
Farga Vella, torrent de la
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Cerdanya
Farga Vella, torrent de la
Curs fluvial (riu, riera, torrent...) [...]
|
|
32.
Arcavell i la Farga de Moles
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Alt Urgell
les Valls de Valira
Arcavell i la Farga de Moles
Entitat municipal descentralitzada [...]
|
|
33.
Farga de Sant Vicenç de Rus, la
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Berguedà
Castellar de n'Hug
Farga de Sant Vicenç de Rus, la
Edifici històric [...]
|
|
34.
lloçol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret de monopoli de la farga senyorial. Cànon anual satisfet pels ferrers de la farga senyorial al senyor. Cànon anual satisfet pels habitants d'un terme o lloc al seu senyor per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial. [...]
|
|
35.
fargaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que treballava en una farga. [...]
|
|
36.
masser
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa esponjosa de ferro obtinguda pel procediment de la farga catalana. [...]
|
|
37.
fargar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treballar (un metall) en la farga. Vestir-se bé, ficar-se bé la camisa. [...]
|
|
38.
tovera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura tubular per on entra l'aire que s'insufla en un forn o una farga. Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat. Part posterior d'un motor de [...]
|
|
39.
establiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emfitèutica d'una batllia, una notaria o una escrivania, un forn, una taverna, una farga, un molí o altre dret senyorial atorgada pel rei o per un baró, o bé imposició mitjançant cens i a vegades també amb pagament d'entrada. Escriptura on hom consigna un contracte [...]
|
|
40.
trompa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anatòmica de forma semblant a una trompa. trompa d'Eustaqui Canal de comunicació entre la faringe i la cavitat timpànica. trompa de Fal·lopi [o trompa uterina] Conducte membranós que va des de l'angle superior de l'úter fins a l'ovari del costat corresponent. En la farga [...]
trompa
|
trompa
1 1 f. [LC] [MU] Instrument musical de vent, de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s'eixampla gradualment des de l'embocadura al pavelló.
1 2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca la trompa.
1 3 f. [MU] Tub del sac de gemecs que no està proveït de forats i produeix un so greu continu. Un sac de gemecs amb dues trompes.
2 1 f. [LC] [ZOA] Prolongament muscular tubular del nas i del llavi superior de l'elefant, llarg i flexible, que li serveix com a òrgan prènsil.
2 2 f. [ZOA] Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals, com el tapir.
2 3 f. [LC] pop. Nas llarg.
2 4 f. [ZOA] Aparell xuclador que tenen molts insectes.
3 1 f. [MD] [ZOA] Òrgan o estructura anatòmica de forma semblant a una trompa.
3 2 [MD] [ZOA] trompa d'Eustaqui Canal de comunicació entre la faringe i la cavitat timpànica.
3 3 [MD] [ZOA] trompa de Fal·lopi [o trompa uterina] Conducte membranós que va des de l'angle superior de l'úter fins a l'ovari del costat corresponent.
4 f. [AQ] En la farga catalana, llarg tub vertical de fusta dins el qual es fa caure un doll d'aigua que impel·leix cap a la farga l'aire que, per la caiguda de l'aigua dins el tub, és absorbit per uns forats que hi ha a la part superior d'aquest.
5 1 f. [LC] pop. Embriaguesa.
5 2 adj. i m. i f. [LC] pop. Embriac 1 1.
6 m. i f. [LC] Persona inepta, insubstancial.
7 f. [AQ] [AR] Volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a la part més baixa, que serveix per a passar, de dalt a baix, d'una planta circular o octogonal a una de quadrada, i és utilitzada per a aguantar cimboris i cúpules.
8 f. [IQ] [QU] Aparell emprat per a aspirar un fluid i, sovint, per a fer el buit, mitjançant la depressió produïda per aigua o mercuri que circula a alta velocitat.
9 f. [JE] Baldufa1 1 1.