1 bla, suau al tacte. fi(->). Tenia la pell fina. tenir bon tacte(una cosa) llis. Té un cutis llis. vellutat, suau al tacte, com el vellut. sedós(com la seda) setinat. No era molt bonica, però tenia una pell setinada i rutilant. mòrbid, d'una suavitat delicada. Tenia [...]

Semblant a la seda. suau, fi. sedenc setinat Cp. vellutat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

suau. mansament. Les aigües corrien mansament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer suau o més suau. assuavir amorosir. Aquesta crema amoroseix el cutis. També en sentit fig.: Amorosir la coïssor. ablanir moderar endolcir envellutar, amorosir al tacte, fer semblar de vellut. mol·lificar mitigaro lenificar(la coïssor, el dolor, etc.) temperar desencarcarar(un material [...]

1 tocament toc carícia, contacte suau. atans, contacte per atansament. coincidència Cp. casament: punt de contacte. 2 relació, comunicació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 bo bla bondadós afable paternal complaent magnànim mansuet exorable 2 (Parlant del clima, del temps, d'una malaltia) suau lleu(malaltia) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intriga galant. 2 suau, tranquil. 3 Que sent amor. afectuós afeccionat a tendre. Un cor tendre. Una paraula tendra. Cp. sensible amant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ventada. advecció(tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire(->), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolío ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que [...]

1 tou(->) esponjós fluix fofo flàccid fungós, bla com un bolet. estopós o estopenc, bla com l'estopa; que cedeix fàcilment a la pressió. blanenc, un xic bla. flonjo mòrbid, d'una blanor delicada i suau (es diu esp. de les carns d'una persona). moll. Es deixava formar com si fos cera [...]

1 melat emmelat encaramel·lato acaramel·lat mel·liflu, dolç en sentit fig. Una veu mel·líflua. dolçàs, d'una dolçor embafadora. dolcenc, que tira a dolç. esdolceït, d'una dolçor enfadeïda. nectari, dolç com el nèctar. melós, dolç esp. en sentit fig. untuós(fig.) 2 suau. 3 amorós [...]