211.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de [...]
|
212.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [sempre anteposat al substantiu] malo -la, mal [delante de substantivo masculino]. Mala notícia, mala noticia. És un mal home, es un hombre malo (o un mal hombre). El peix fa mala olor, el pescado despide mal olor (o un olor malo). 2 [en expressions de maledicció] mal -la. Mala bèstia!, [...]
|
213.
tot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. sencer. (Davant d'un nom de ciutat o país és invariable. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Suïssa.) En frases com tot el dia i semblants, el substantiu es fa anar sovint precedit de sant. Tot el sant dia t'hem esperat. 2 m. La cosa entera, la reunió entera de les parts: conjunt. la [...]
adj 1 [sempre anteposat al substantiu] malo -la, mal [delante de substantivo masculino]. Mala notícia, mala noticia. És un mal home, es un hombre malo (o un mal hombre). El peix fa mala olor, el pescado despide mal olor (o un olor malo). 2 [en expressions de maledicció] mal -la. Mala bèstia!, ¡mal bicho!, ¡mala bestia! Mal parit!, ¡mal nacido! Mal llamp t'arreplegui!, ¡mal rayo te parta! 3 a males (o a les males) a malas (o a las malas). 4 de mal [seguit d'infinitiu] malo de. Una feina de mal fer, un trabajo malo de hacer. 5 fer de mal [seguit d'infinitiu] ser malo de. Fa de mal dir, es malo de decir. 6 fer mal fet hacer mal. Fas mal fet de plorar, haces mal en llorar. 7 mal serà que... malo será (o malo ha de ser) que...Mal serà que no aprovem cap assignatura, malo será que no aprobemos ninguna asignatura. 8 ni un mal... ni un mal (o un mal)No teníem ni un mal tros de pa, no teníamos ni un mal pedazo de pan. m 9 [dany material o moral] mal, daño. Ningú no li vol mal, nadie le desea ningún mal (o daño). 10 [desgràcia] mal, desgracia f, calamidad f. Els mals mai no venen sols, los males nunca vienen solos. 11 [aspecte dolent] mal. El mal és que..., el mal está en que... 12 [negació del bé] mal. Induir al mal, inducir al mal. 13 [malaltia] mal, enfermedad f. 14 [dolor] dolor, daño. Mal de costat, dolor de costado. Em fa mal, me hace daño. 15 [ferida] daño. M'he fet mal al colze, me he hecho daño en el codo. 16 a (o als) grans mals, grans remeis a grandes males, grandes remedios. 17 fer mal doler, hacer daño. El tall al genoll em fa molt de mal, el corte de la rodilla me duele mucho (o me hace mucho daño). 18 fer mal hacer (o causar) daño, lastimar. No li feu cap mal, no le hagáis ningún daño. 19 fer mal dañar, hacer daño. Els freds han fet mal a les collites, el frío ha dañado las cosechas. 20 fer-se mal hacerse daño, lastimarse. 21 fer venir mal de cap dar dolor de cabeza (o jaqueca). 22 mal anglès med raquitismo. 23 mal caduc (o de Sant Pau) med [epilèpsia] mal caduco (o de corazón). 24 mal d'altura (o de muntanya) med mal de altura (o de montaña). 25 mal de cap med dolor de cabeza. 26 mal de coll med dolor de garganta. 27 mal de cor [defalliment] ahílo. 28 mal de costat dolor de costado. 29 mal de mar mareo. 30 mal de molts, conhort de boigs fig i fam mal de muchos, consuelo de tontos. 31 mal de panxa fam med dolor de tripa (o barriga). 32 mal de queixal med dolor de muelas. 33 mal de ronyons med dolor de riñones. 34 mal de Sant Llàtzer med [elefantiasi] mal de San Lázaro. 35 mal de Sant Llàtzer med [lepra] mal de San Lázaro, lepra, malatía. 36 mal de Sant Roc med silicosis. 37 mal d'estómac med dolor de estómago. 38 mal de ventre med dolor de vientre (o de barriga fam, o de tripa fam). 39 mal d'ofegor med asma, ahogo, disnea. 40 mal dolent (o lleig) med cáncer. 41 mal donat embrujo, hechizo (o hechicería). 42 mal d'orella med dolor de oídos. 43 mal d'ull mal de ojo, aojamiento. 44 mal francès med [sífilis] mal francés. 45 mal haja! (o mal hagueu!) ¡mal haya!, ¡maldito sea! Mal haja el diable!, ¡mal haya el diablo! 46 mal menor fam mal menor. 47 mal per mal fig i fam mal por mal. 48 no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir no hay mal que cien años dure. 49 posar mal [entre dues o més persones] sembrar cizaña. 50 posar mal allà on no n'hi ha ver mal en todas partes. 51 prendre mal hacerse daño, lastimarse. Ves amb compte, no prenguis mal!, ¡ten cuidado, no te hagas daño! 52 prendre mal accidentarse, tener (o sufrir) un accidente. Han pres mal amb el cotxe, han tenido un accidente con el coche. 53 tenir mal de cor fig tener el estómago en los pies (o en los talones). 54 veure mal [en alguna cosa] ver mal. adv 55 [usat generalment precedint un participi passat en funció adjectiva] [no gens bé] mal. Una cosa mal feta, una cosa mal hecha. Si mal no recordo, si mal no recuerdo. 56 [en expressions de maledicció] ¡así...!, ¡ojalá...! Mal et morissis!, ¡así te mueras! 57 [en posició inicial] [difícilment] mal. Mal pot explicar-ho si ell mateix no ho entén, mal puede explicarlo si él mismo no lo entiende. 58 anar (o tombar) a mal [empitjorar] ir a menos, ir de mal en peor. 59 mal que [encara que] mal que, aunque. Mal que rebentis, no et donaré un cop de mà, aunque revientes, no te echaré una mano. 60 mal que bé mal que bien. |
214.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
y lo moderno, les coses antigues i les coses modernes. 7 [traducció del substantiu corresponent]. Lo feo y lo bello, la lletjor i la bellesa. Mantendré lo pactado, mantindré el pacte. 8 de lo d'allò. Es de lo más interesante, és d'allò més interessant. 9 de lo que del que, d'allò que. Dame algo de [...]
|
215.
sol 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. aïllato isolat solitari(->), que viu sol. desacompanyat mer, sol, sense mescla d'altra cosa. Va sempre davant del substantiu. pur. Or pur. broixo rònec, sol, sense acompanyament de res. Un tros de pa broix. Ha deixat la crosta rònega. seco soliu, íd. Es menjava un [...]
|
216.
nom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de lloc. corònim, nom de país. hidrònim, nom de riu o estany. orònim, nom de muntanya. Cp. sinònim, antònim, homònim 2 nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca d'una ciència o d'un art. 3 substantiu aptot, nom indeclinable. 4 qualificatiu 5 fama. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
217.
ganes
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que hom té de gratar-se quan se sent una picor forta. Tenia la pruïja de dir-hi sempre la seva: no se'n podia estar. 2 Una gran quantitat de verbs formen un substantiu equivalent a ganes de afegint el sufix -era a l'arrel verbal: mengera, ganes de menjar. riallera(de riure [...]
|
218.
Equivalències castellà - català. considerando m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
considerando m-atès / considerant m Cada una de les raons essencials que han dut
a fer un decret, una sentència, un dictamen, una resolució, etc., exposades al
principi del document.
NOTA: Es diu així perquè cada raó sol estar introduïda pelmot atès (o atesa si va
seguit d'un substantiu femení) o [...]
|
219.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és [...]
|
220.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, anuncis de feina, etc. Límits 1. En textos llargs no es recomana l'ús de formes dobles abreujades amb barra perquè dificulta la redacció i entrebanca considerablement la lectura. 2. Si hi ha articles i adjectius que han de concordar amb el substantiu, es pot fer servir la forma doble únicament per al [...]
|