1 naturalesa 2 Conjunt de les coses que hom considera creades o de les forces inherents a elles: univers. 3 essència, caràcter. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 natura. 2 caràcter. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

intel·ligible. coneixedor. La natura de Déu no és coneixedora per l'home. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pecat contra natura pederàstia pecat de Castella, nom antic de la sodomia (Alc.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

iniquitat(en llenguatge bíblic) prevaricació pecat venial, pecat de poca importància. pecat mortal, pecat greu, fet amb malícia. pecat de comissió, per oposició a pecat d'omissió. pecat contra la naturalesa (o contra natura), pecat carnal que constitueix una aberració, com la bestialitat [...]

Cp. cultura, s'aplica més aviat considerant les coses de l'esperit Ant. Incivilització. Estat de natura. Estat salvatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

món. La creació del món. la creació. Les meravelles de la creació. la màquina del món cosmos macrocosmos naturao naturalesa. L'ordre meravellós de la natura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 vari(va sempre després del substantiu, igual que qualsevol altre adjectiu). Colors varis. De formes vàries. variat, íd. diferent(->) distint dissemblant heterogeni, de natura diversa. 2 pl. algun. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sexe. Una dona com ella... amb el sexe roent (Sagarra). les parts(euf.) les vergonyes. Ensenyar les vergonyes. les nueses natura, òrgans genitals, especialment femenins. secret, íd., expressió usada freqüentment en el Tirant lo Blanc. vulva(->), part externa dels genitals femenins. conill, íd [...]

1 composició. 2 naturalesa o natura. Tenir una naturalesa molt robusta. complexió. Complexió robusta. diàtesi, constitució de l'organisme, congènita o adquirida, que predisposa a una malaltia o a una classe de malalties. 3 llei. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]