també es fan servir com a substantius. Quan funcionen com a substantius i, per tant, no acompanyen un nom, s'escriuen amb els elements aglutinats. Per exemple:
Demà farem la contrarellotge (o la cursa contra rellotge)
S'ha comprat un totterreny (o un vehicle tot terreny)
També s'aglutinen les [...]
confessionalitat de l'Estat
la no obligatorietat de la vacunació
els no fumadors
un pres no violent ('que no és conflictiu')
una organització no governamental
Ara bé, de vegades el mot no, quan precedeix un nom, un pronom o un adjectiu, funciona com un prefix. En aquests casos, l'expressió ha assolit un alt [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
Els compostos cultes són aquells el primer
element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i
de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer [...]
partits antisistema, els antisistema
El mot antisistema és un adjectiu format per prefixació (anti- + sistema). Normalment fa referència a persones, grups i actituds que s'oposen al sistema polític, social i econòmic vigent. Com a adjectiu, aquest mot és invariable. Per exemple: partits [...]
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
Els substantius carxofa, palmatòria, tenalles, tisores i tovalles alternen amb els que, amb la mateixa forma, presenten el segment es- inicial: escarxofa, espalmatòria, estenalles, estisores i estovalles. Tant els uns com els altres són adequats i cada parella té el mateix significat. Per exemple [...]