Resultats de la cerca frase exacta: 432
|
91.
Apostrofació dels articles definits 'el' i 'la' / Apostrofació dels articles personals 'en' i 'na' / Apostrofació de la preposició 'de'
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:
l'avi
l'Albert
l'hereu
l'Ignasi
l'insecte
n'Hug
l'univers
n'Anna
l'u
l'Úrsula
l'autoritat
el dia d'avui
l'organització
pota d [...]
|
|
92.
'poguem' o 'puguem'?, 'pogueu' o 'pugueu'? / 'volguem' o 'vulguem'?, 'volgueu' o 'vulgueu'? / Present de subjuntiu i imperatiu de 'poder' i 'voler'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
|
|
93.
cinta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enrotllada que serveix, en algunes màquines d'escriure, per a esborrar els caràcters mecanografiats incorrectament. cinta de carda Tira composta per tres o quatre plecs de teixit fort units amb cautxú o una cola especial, que porta clavades les pues d'acer en forma de U i constitueix amb d [...]
|
|
94.
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats / l'UOC o la UOC?
Font
Fitxes de l'Optimot
vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc')
la [...]
|
|
95.
El nom de les lletres
Font
Fitxes de l'Optimot
ema
n
ena
o
o
p
pe
q
cu
r
erra
s
essa
t
te
u
u
v
ve / ve baixa
w
ve doble
x
ics / xeix
y
i grega
z
zeta
Les lletres k i w només es troben en paraules d'origen [...]
cinta
|
|
96.
escala
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les parts corresponents de l'objecte que representa. Escala gràfica, numèrica. Un mapa a una escala d'u per cent mil. a escala Respectant l'escala. Una reproducció de Sant Pere de Galligants feta a escala. Dimensió relativa o proporcional en què es desenvolupa una [...]
|
|
97.
unitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àtoms o de les molècules, equivalent a un dotzè de la massa d'un àtom del núclid 12C (símbol, u o Da, de dalton). unitat internacional Unitat de mesura del sistema internacional. unitat monetària Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada [...]
|
|
98.
fluit o fluït? / fluïd o fluid?
Font
Fitxes de l'Optimot
conversa havia fluït animadament.
En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:
La tinta és una substància fluida.
Té un [...]
|
|
99.
Accent diacrític: ús o us?
Font
Fitxes de l'Optimot
de la seva autoritat;
quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.
S'escriu us en els casos següents:
quan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;
quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb les [...]
|
|
100.
Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font
Fitxes de l'Optimot
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
|
cinta
1 1 f. [ECO] [IT] [LC] Teixit que forma una tira estreta. La cinta del barret. Una cinta blanca, vermella. Compra 2 metres de cinta d'un dit d'ample.
1 2 f. [LC] per ext. La cinta de ferro d'una roda de carro. Una cinta de cuir.
2 1 f. [ECO] Peça de plàstic, de paper, etc., que forma una tira estreta.
2 2 [ECO] cinta adhesiva Tira de plàstic, de roba o de paper, que conté, en una de les cares, una capa de substància adhesiva no solidificada.
2 3 [LC] cinta aïllant Cinta adhesiva de material tèxtil o plàstic, que s'utilitza per a protegir els empalmaments dels conductors elèctrics.
2 4 [ECO] cinta correctora Banda adhesiva enrotllada que serveix, en algunes màquines d'escriure, per a esborrar els caràcters mecanografiats incorrectament.
2 5 [IT] cinta de carda Tira composta per tres o quatre plecs de teixit fort units amb cautxú o una cola especial, que porta clavades les pues d'acer en forma de U i constitueix amb d'altres d'iguals la guarnició de la carda.
2 6 [ECO] cinta de tinta Banda de niló tintada, que en unes màquines d'escriure, calculadores i impressores matricials, marca el relleu dels tipus damunt el paper per mitjà de la pressió que aquests hi exerceixen durant la composició o la impressió.
2 7 [CO] [FIF] [IN] cinta magnètica Cinta en què s'enregistra magnèticament so, imatge o qualsevol tipus d'informació. Cinta de vídeo, magnetofònica, de doble pista. Memòria de cinta magnètica.
2 8 [ED] [FIF] [LC] cinta mètrica Cinta de roba, de metall, de plàstic, etc., dividida en metres, centímetres i mil·límetres, o en peus i polzades, que serveix per a amidar longituds.
2 9 [FIF] [IN] [TC] cinta perforada Cinta de paper resistent, emprada com a suport d'informació en telecomunicacions i en certes màquines com ara telers, màquines eina, etc.
2 10 f. [DE] Dispositiu rígid o articulat, en forma de tira, que permet la unió dels cartutxos i facilita l'alimentació de certes metralladores.
3 1 f. [HIG] Burela.
3 2 f. [HIG] Tira de roba o de pergamí que conté un lema o una llegenda.
4 f. [MD] Estructura d'un organisme llarga i aplanada, especialment nerviosa.
5 f. [LC] [TRA] Filada principal de l'entaulament d'una nau, més gruixuda que les altres, situada sota el trancanell des de la proa fins a la popa.
6 1 f. [AGP] Teranyina 2.
6 2 f. [AGP] Solta.
7 1 f. pl. [BOS] [LC] Planta de la família de les gramínies, força robusta, de fulles basals cintiformes, amb franges longitudinals blanques i grogues, rarament fèrtil, conreada en jardineria (Phalaris arundinacea var. picta ).
7 2 f. pl. [BOS] [LC] Planta de la família de les liliàcies, de fulles basals cintiformes, amb franges longitudinals blanques i verdes, reunides en una densa tofa, i flors petites blanques, que sol fer llargs brots penjants, terminats en manyocs de fulles a manera de noves plantetes, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental (Chlorophytum capense o C. comosum ).
7 3 f. pl. [BOS] [LC] Planta de la família de les liliàcies, de fulles cintiformes, gruixudes i de color verd intens, totes en roseta basal, flors blanques o liloses en raïms més curts que les fulles i fruits en baia blavenca, pròpia del Japó i cultivada com a ornamental, sobretot fent parterres (Ophiopogon jaburan ).
8 f. [LC] [ZOP] Veta².