És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l'ú [...]

Paraula: introducció Abreviatura: intr. Sigla: Símbol: [...]

forma de fitxes estructurades de la manera següent: 1. Identificació de la qüestió, amb una petita introducció descriptiva del cas i exemples. 2. Propostes, aplicades als exemples de l'apartat anterior. 3. Cal recordar, per si s'ha de vincular el contingut de la fitxa a alguna altra indicació general de [...]

Els models de documents i els criteris de redacció que presentem agrupats en aquesta obra han estat publicats anteriorment, per separat, a les revistes Llengua i Administració (1982-1994) i Llengua i Ús , i també han estat difosos per mitjà del web Llengua Catalana de la Direcció General de Polític [...]

de lloc, és a dir, a la toponímia, és diferent dels altres dos pel que fa a la presentació dels criteris. Aquest canvi és degut al pes que té el marc legal en aquest tipus de noms. Per aquest motiu, ens ha semblat oportú encapçalar l'apartat amb una introducció pròpia i incorporar, a tall de notes [...]

/span ? La funció bàsica d'un text és assegurar la comunicació. Perquè un text, en aquest cas escrit, sigui comprensible, a part de la redacció o exposició ordenada del contingut, hi ha uns recursos gràfics que contribueixen a fer-lo més entenedor. Un d'aquests recursos és l'ús de les majúscules. A [...]

Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perquè les variables que [...]