En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
Per explicar la diferència entre les oracions Cuino per tu i Cuino per a tu, cal distingir la noció de causa de la de finalitat o destinació:
1. La causa és allò que provoca una acció o un procés. Per exemple:
Es van morir de fred (la causa és de fred).
Es va quedar a casa perquè no es trobava [...]
El verb apretar no és admissible en català. L'expressió apretar a alguien, amb el significat de forçar algú a fer alguna cosa, es pot expressar en català amb les formes següents, segons el registre: collar, pressionar, obligar, constrènyer, forçar. Així, es pot dir, per exemple:
El van collar [...]
Els participis es poden fer servir d'una manera aïllada, amb valor absolut, per indicar que un procés ha finalitzat i, per tant, no fan referència a accions que no han acabat. Per exemple:
Arreglat el teulat, van decidir pintar la paret.
Dit això, només falta agrair-vos l'interès demostrat [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres formal [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valenc [...]
El verb felicitar és transitiu i porta un complement directe de persona. Per exemple: Felicita l'àvia pel seu aniversari, El felicitem pel premi.
No és adequat fer servir aquest verb amb un complement directe que no sigui de persona. Així, no s'ha de dir Et felicito l'aniversari, sinó que cal su [...]
El verb pegar, generalment, es construeix amb un complement directe que representa el cop, l'empenta, etc., que es pega i amb un complement indirecte que representa la persona o l'animal que rep l'acció. Per exemple:
Pegaven bufetades a l'Albert.
També és possible elidir el complement directe i [...]
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').
Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]