91.
barra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para hacer cierta cosa. 28 penjar les barres al sostre fig i fam [passar gana] no tener qué comer, comerse los codos. 29 portar algú a la barra [acusar] colocar (o sentar) a alguien en el banquillo. 30 quina barra! ¡qué cara!, ¡qué cara más (o tan) dura!31 tenir barra fig i fam tener mucha cara, tener [...]
|
92.
caer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 [hacia abajo] caure. 2 [colgar] caure. 3 [un vestido] penjar. La falda te cae por un lado, la faldilla et penja per un costat. 4 [sucumbir] caure. 5 [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. 6 [pecar] caure. 7 [los colores] perdre. 8 [el sol] declinar, pondre's pron. 9 [la [...]
|
93.
atribuir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet. penjar. Totes les malifetes les pengen al pastor. llevaro allevar, atribuir maliciosament una cosa falsa. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva (refrany). imposaro aposar, atribuir falsament, allevar. referir, atribuir una cosa a una causa, motiu, origen. Referia [...]
|
94.
feix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. plec. Un plec de cartes lligades amb una cinta blava. plega, conjunt de coses lligades juntes. lligall, íd. pinzell, feix de pèls, plomes, fils, etc., semblant a un pinzell. mosquer, feix d'herba que hom solia penjar al sostre per agafar mosques. 2 quantitat. 3 càrrega, pes. 4 Fer [...]
|
95.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comerse las manos fig [pasar hambre] penjar les barres al sostre, menjar-se les ungles. 55 con las dos (o con ambas) manos amb les dues mans. 56 con las manos en los bolsillos fig amb les mans a la butxaca, mà sobre mà, amb una mà sobre l'altra, amb les mans plegades. 57 con las manos vacías fig amb les [...]
|
96.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. penjar guillotinar electrocutar garrotaro donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossaro estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcero torçar el coll desnucaro rompre el coll llevar el cap decapitaro escapçar, tallar el coll. degollar [...]
1 occir llevar la vida donar mort vessar sang o fer córrer sang desfer-se (d'algú) (fig.) suprimir liquidar (fig.) deixar al seti (o al siti), matar instantàniament. enviar a l'altre món pelar (vulg.) fer la pell (a algú) (vulg.) escabetxar (fam.) despatxar (pop.) estesar, estassar o deixar estès rematar, acabar de matar algú que ja era ferit mortalment. donar el cop de gràcia, íd. assassinar (→), matar amb premeditació i traïdoria. executar o ajusticiar, matar algú que ha estat condemnat a mort. afusellar passar per les armes (en argot militar) linxar, matar algú sense formació de judici. penjar guillotinar electrocutar garrotar o donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossar o estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcer o torçar el coll desnucar o rompre el coll llevar el cap decapitar o escapçar, tallar el coll. degollar escanyar o estrangular ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites. esfreixurar estripar o treure les tripes desentranyar esventrar empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort. apunyalar coltellejar lapidar, matar a pedrades. assagetar dardar gasejar. Hitler feu gasejar prop de sis milions de jueus. emmetzinar (→) enrodar, com hom feia a l'edat mitjana. esquarterar penjar o enforcar delmar, matar-ne de cada deu un, especialment com a càstig, usat en l'exèrcit, en temps de guerra. exterminar, matar tot un poble, tota una família, etc., o una plaga de paràsits, de rates, etc. sacrificar, matar un animal per al consum. 2 (matar-se pron.). Llevar-se la vida. suïcidar-se trencar-se (o rompre's) el coll, matar-se en un accident. entrematar-se, matar-se mútuament, dos o més. 3 Fig. cansar-se esforçar-se escarrassar-se (→) treballar a esclat de mort (El participi passat de matar és matat o mort. Un home que havia mort [o matat] un cavaller.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
97.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat. caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc. penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica. Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa. rebordonir-se, abandonar els seus [...]
|
98.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'ell. penjar(v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall [...]
|