Resultats de la cerca frase exacta: 567

81. encollar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer passar (quelcom que s'ingereix) coll avall. La noia, assedegada, encollava el rajolí d'aigua fresca. [...]
82. perdulari perdulària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
83. ressalt
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part que surt enfora interrompent la planor d'una superfície. En la seva caiguda rostos avall, va deturar-lo un ressalt de la roca, del terreny. ressalt hidràulic Ona produïda a la superfície líquida dels canals poc profunds en determinades condicions de velocitat del [...]
84. a la geneta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb els estreps curts, de manera que les cames estiguin en posició vertical des del genoll en avall. [...]
85. pregon -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o entrada endins. Un pou pregon. Un riu pregon. Una cova pregona. A un nivell molt per sota del de la superfície general. Una vall pregona. Un coll de muntanya pregon. Una pena molt pregona. [...]
86. banyabaix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té les banyes girades cap avall. Persona que va amb mala intenció. No us fieu d'un banyabaix. [...]
87. jaqueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir exterior, amb mànigues, oberta de davant, que cobreix el tronc fins més avall de la cintura. [...]
88. ensobinada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de sòl que una allau s'emporta rostos avall. Restes de llot i de terra en un conreu negat. [...]
89. bregadores
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina per a bregar el cànem o el lli, que consisteix essencialment en dues peces empiulades per un de llurs extrems, l'una, en forma de canal, proveïda d'un mànec, la qual es fa moure alternativament amunt i avall, i l'altra, fixa, presentant un sortint longitudinal que encaixa amb la [...]
90. sobretot 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir amb mànigues, i llarga fins més o menys avall de les cames, que es porta sobre el vestit ordinari. [...]
Pàgines  9 / 57 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>