FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber veure, copsar, el sentit, l'essència, la qualitat, etc., (d'alguna cosa). Jo, aquell, el vaig llucar de seguida: era un fals. llucar-hi Saber copsar les coses amb la intel·ligència. Sembla que sigui un desvergonyit, però és que no hi lluca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grat de veure, de sentir, per la seva boniquesa. Un paisatge joliu. Sentia la joliua cantadissa dels ocells. Planta de la família de les liliàcies, bulbosa i força robusta, de fulles basals cintiformes i flors blaves en raïm, pròpia de les fagedes de muntanya (Scilla [...]