FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal. L'obstacle va desviar la bala. El vent desvia el baló. Van desviar-se del camí. Desviar-se dels bons principis. Un òrgan o una part del cos, un fenomen, una conducta, etc., separar-se de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de cristall o altra substància transparent que té dues superfícies oposades, ambdues corbes o l'una corba i l'altra plana, usada en instruments òptics per a desviar la direcció dels rajos de llum. Lent còncava. Lent concavoconvexa. lent de contacte Petita [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura que tenen les botes grosses, en una de les bases circulars, per a abocar-hi el vi o perquè hi entri la persona encarregada de netejar-les. Post que serveix de tapadora d'aquesta obertura. Portella o post per a aturar o desviar l'aigua d'un rec, d'una séquia, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar confusió o desordre físic o mental (en algú). Torbar la quietud, l'assossec, (d'algú). Certes lectures pertorben l'ànim. Les lluites polítiques pertorbaren la ciutat. Introduir una irregularitat (en alguna cosa). Desviar del seu curs natural. L'atracció [...]