La perífrasi acabar per +infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple:
Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència.
És tan pesat que acabarem per claudicar.
Altres construccions que es poden fer servir també [...]
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a +infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què +infinitiu, no tenir amb què +infinitiu, no haver-hi de què +infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre +infinitiu o haver de +infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure +infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
Una de les opcions per evitar l'ús de l'article neutre lo davant d'adjectiu en registres formals és l'ús del demostratiu allò.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció només és possible quan acompanya una oració relativa o un adjectiu modificat per un adverbi. En conseqüència, no s'ha [...]
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant) quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu caminar [...]
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]