Resultats de la cerca frase exacta: 489
|
111.
elemental
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
elemental de química. Això és elemental perquè ho sap tothom. [...]
|
|
112.
evidència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
indiscutibles. posar una cosa en evidència Fer-la veure clarament, posar-la als ulls de tothom. posar algú en evidència Fer-lo quedar malament. [...]
|
|
113.
porció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'alguna cosa, separada o no del tot. Quantitat treta d'una de més gran. Part que toca a algú en una distribució. En farem porcions iguals perquè tothom quedi content. Quantitat considerable i indeterminada de persones o coses. Una bona porció de membres hi estava en [...]
|
|
114.
sospitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presumir, per algun indici o aparença, que algú és culpable. Ell era el lladre, i ningú no en sospitava. Desconfiar . És un home recelós que sospita de tothom. Presumir, per algun indici o aparença, (alguna cosa, especialment no bona). Tots sospitàvem que era [...]
|
|
115.
escandalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofendre els sentiments morals, la consciència (d'algú), amb alguna acció immoral, blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria a tothom. Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n'escandalitzaria. És un home que s'escandalitza per un no res. Escandalitzar-se a [...]
|
|
116.
sucar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
negoci tothom procura sucar-hi. Copular 1 2. Esprémer 1. [...]
|
|
117.
olla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les persones que governen, manegen un afer, etc. ésser una olla de grills [o semblar una olla de grills] En un lloc, tothom, enraonar sense entendre's. estar fet una olla [o ésser una olla] Pensar, obrar, etc., absurdament. Gorg 1. Cassoleta violàcia. [...]
|
|
118.
merèixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tenir dret pel seu capteniment, caràcter, etc., a obtenir (alguna cosa). Ha merescut les lloances de tothom. Mereix que l'ajudem. És un brètol, que mereix un càstig exemplar. La seva acció mereix un premi. Us mereixeu unes bones vacances. no es mereixen De [...]
merèixer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la 
|
|
119.
oracle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, opinió, etc., considerada infal·lible. Persona que tothom escolta per la seva saviesa, per la seva autoritat en alguna matèria. [...]
|
|
120.
admirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tothom. Ens admira que trigui tant. Sentir admiració per alguna cosa, veure-la amb sorpresa. S'admiren de tot, de no res. Ens admirem de no veure'l entre vosaltres. [...]
|
merèixer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, mereixe'l o mereixe-la en comptes de merèixer-lo o merèixer-la ]
1 1 v. tr. [LC] Algú, tenir dret pel seu capteniment, caràcter, etc., a obtenir (alguna cosa). Ha merescut les lloances de tothom. Mereix que l'ajudem. És un brètol, que mereix un càstig exemplar.
1 2 v. tr. [LC] per ext. La seva acció mereix un premi.
1 3 v. tr. pron. [LC] Us mereixeu unes bones vacances.
1 4 [LC] no es mereixen De res. —Mercès mil, amiga meva. —No es mereixen.
2 [LC] per merèixer loc. adj. Lliure de compromís matrimonial. Té una filla per merèixer.
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la