m 1 [acció i efecte de consolar] consuelo, consolación f. 2 [cosa que consola] consuelo. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora, es un consuelo ver que aún hay gente cumplidora. 3 tenir mal consol d'algú ser maltratado por alguien, sufrir los malos tratos de alguien.  [...]

consolar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de consolar. conhortament confortació reconfortació consol. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 animar(->) reanimar retornar. Aquesta olor retorna. 2 consolar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

animar(->) reanimar reconfortar sostenir encoratjar infondre esperança aixecar la moral Cp. consolar Ant. Desconfortar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

calents. 22 paños calientes fig pal·liatius, atenuants. 23 paños calientes remeis ineficaços. 24 ser del mismo paño ésser de la mateixa estofa (o mena). 25 ser el paño de lágrimas de alguien eixugar els plors (o les llàgrimes) d'algú, consolar algú, ésser el confident d'algú.  [...]

del qui mana. posar-se al diapasó (d'algú) acontentar-se consolar-se. Em vaig haver de consolar amb un tros de pa. conhortar-se. T'hauràs de conhortar amb això. resignar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]