FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a topar bruscament (contra algú o contra alguna cosa). L'aürtaren i el feren caure per terra. Anar a topar bruscament. La nau aürtà en un escull. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d'ensopegar, de caure, etc. La cambra era completament fosca i hi vam haver d'entrar a les palpentes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte. Soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Topar (amb algú), sortir al pas (d'algú). La vaig encontrar un dia quan sortia de la feina. Persones o coses, topar contra d'altres, especialment hostilment. A entrada de tarda s'encontraren amb els enemics. L'un envestí l'altre i s'encontraren al mig del camp. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, topar, especialment d'una manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles. Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui. Fer gràcia pels seus acudits, les seves [...]
