61.
'tocar fondo' o 'tocar fons'?
Font
Fitxes de l'Optimot
germana ha fet que toqués fons.
Aquella empresa té els dies comptats: ha tocat fons.
Cal dir que no és adequat utilitzar el mot fondo en aquest context, ja que s'utilitza sempre quan acompanya un adjectiu (en el sentit de 'profund') o en funció d'adverbi ('amb profunditat'). Exemples: una pena molt fonda [...]
|
62.
parada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un río] assut m, resclosa. 7 p fr [para rebaños] pleta, cleda. 8 [acaballadero] remunta. 9 [para caballos de reemplazo] posta. 10 [esgrima] parada. 11 mil parada. 12 mús pausa, silenci m. 13 parada nupcial parada nupcial. 14 parada y fonda [en una estación] parada i fonda. [...]
|
63.
restaurant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, plats senzills. fonda(->), restaurant modest, esp. en les poblacions petites, on hom també pot dormir. Demà anirem a dinar a la fonda. pizzeria, restaurant on se serveixen pizzes. creperia, restaurant on se serveixen creps. marisqueria, restaurant on se serveix marisc. rostidoria, restaurant [...]
|
64.
boliche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 amer [de baratijas] quincalleria f. 12 amer [figón] fonda de sisos f. [...]
|
65.
ca 3
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [i les contraccions cal i can] casa. Ca meva, teva, seva, mi, tu, su casa. 2 a ca en casa de. Soc a ca l'Albert, estoy en casa de Alberto. 3 a ca [direcció] a casa de. Vaig a ca la Maria, voy a casa de María. 4 a ca a. Vaig a cal metge, voy al médico. 5 ca l'afartapobres [dit d'una fonda [...]
|
66.
menú
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cobert, menú que hom serveix a un preu relativament mòdic en un restaurant. Així, doncs, cobert té un sentit més restringit que menú. El menú d'un banquet regi, però, el cobert (o el menú) econòmic d'avui, a la fonda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
67.
alberg
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Casa on hom troba allotjament. hostal parador hotel fonda, hostal. L'hostal es troba generalment vora els camins carreters, mentre que la fonda està situada dins de la població. posada, lloc on hom posa o s'està passatgerament; esp. casa on s'alberga gent pagant. dispesa, casa on, per un preu [...]
|
68.
casa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
casa de beneficencia casa de beneficència. 18 casa de cambio econ casa de canvis. 19 casa de campo casa de pagès (o de camp). 20 casa de comidas fonda, fonda de sisos. 21 casa de corrección casa de correcció. 22 casa de correos casa de correus. 23 casa de Dios (o del Señor) casa de Déu (o del Senyor). [...]
|
69.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |