41.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la [...]
v tr 1 [per a transportar] cargar. Carregar bales de cotó en un vaixell, cargar balas de algodón en un barco. 2 [prendre sobre si] cargar con, coger. L'autobús només carregà sis persones, el autobús solo cargó con seis personas. 3 [en un aparell] cargar. Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac, cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco. 4 abs [menjar o beure massa] cargar. 5 [una arma de foc] cargar. 6 [fer pujar] cargar. Carregar un pressupost, cargar un presupuesto. 7 [oprimir] dar (o causar) pesadez. Un menjar que carrega l'estómac, una comida que da pesadez de estómago. 8 llenar, cargar. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas. 9 [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas. 10 [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo. 11 elect cargar. 12 fig [molestar] cargar, fastidiar, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toda la reponsabilidad recae sobre nosotros. v pron 17 [el cel, el temps] cargarse. 18 [pes] cargarse. 19 fig i fam [empipar-se] cargarse, hartarse. Em vaig carregant i no em podré contenir, me estoy cargando y no podré contenerme. 20 carregar-se-la pagar el pato. |
42.
avorrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa(Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir [...]
|
43.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
|