v tr 1 asombrar, pasmar, admirar. 2 quedar espatarrat fig quedarse atónito.  [...]

v tr 1 [colgar] suspendre. 2 fig [interrumpir] suspendre. Suspender las conferencias, suspendre les conferències. 3 suspendre. Suspender los pagos, suspendre els pagaments. 4 [admirar] embadalir. 5 [exámenes] suspendre. Me han suspendido, m'han suspès. v pron 6 [interrumpirse] interrompre's [...]

admirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 p fr [dar sombra] ombrejar, ombrar. 2 p fr [una pintura] ombrejar. 3 fig [asustar] espantar, espaventar. 4 fig [sorprender] sorprendre. 5 fig [causar admiración] deixar parat, admirar, meravellar, esbalair. v pron fig 6 [asustarse] espantar-se. 7 sorprendre's. No se asombra de (o por, o con [...]

admirar. causar estupefacció (o estupor) atonir atarantar estordir(Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [asombrar] esbalair, admirar, deixar parat (o atònit, o estupefacte), meravellar. Su actitud me ha pasmado, la seva actitud m'ha esbalaït. 2 [enfriar mucho] glaçar, gelar. 3 p fr [helar las plantas] gelar. 4 p fr [provocar un desmayo] estabornir, fer perdre els sentits. v pron 5 [quedarse [...]

admirar. ésser (una persona) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. arrapar restar enjòlit, extasiar-se, restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, se ha impuesto la voluntad popular. 11 [fer-se respectar, obeir, admirar] imponerse. Cal que algú sàpiga imposar-se, es necesario que alguien sepa imponerse.  [...]

. admirar, mirar amb admiració. remirar, tornar a mirar; mirar amb gran cura o atenció. rellucar, íd. reveure. És una cosa que cal reveure, cal tornar a mirar. espiar, mirar cautelosament, amagadament. entreguardar, mirar allò que hom vol saber si és pla, si és a nivell, etc., segons la línia o el pla [...]