FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subclasse mineral dels silicats en què els tetraedres es troben disposats en forma de capes infinites, presenten una exfoliació basal perfecta, lluïssor nacrada sobre les cares d'exfoliació i baixa duresa, i són de forma pseudohexagonal i d'hàbit tabular. Mineral de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Varietat de corindó de color fosc, granular, que per la seva duresa és emprada per a polir metalls, desllustrar el vidre i treballar les pedres precioses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar la duresa dels cossos i dels minerals segons la profunditat de la ratlla que hi deixa un punxó sotmès a una pressió determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà, que forma part de la paret cel·lular de moltes cèl·lules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup mineral d'òxids que tenen una estructura del sistema cúbic en què la tercera part dels cations es troba en coordinació tetraèdrica, i la resta, en coordinació octaèdrica, són d'elevada duresa, de colors variats i n'hi ha algunes varietats que són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segona cuita o cocció a la qual se sotmet alguna cosa. Tractament tèrmic al qual són sotmesos els metalls, destinat a disminuir-ne la duresa, reduir-ne les tensions internes o proporcionar-los una estructura favorable per a la mecanització, la deformació en fred, etc [...]
