Resultats de la cerca frase exacta: 518
|
81.
Usos lexicalitzats del pronom en / Et recordes de nosaltres o Te'n recordes de nosaltres?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest [...]
|
|
82.
dependre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser condicionada per una altra, estar lligada amb una altra que n'és una causa d'existència o una condició necessària. La conclusió depèn de les premisses. Que això es faci o no es faci no depèn de mi sinó dels altres. No sé si [...]
|
|
83.
estimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Si la vas a veure t'estimarà la visita. estimar-se més Preferir. Què t'estimes més: venir amb mi o anar amb ell? Un jutge, un tribunal, acceptar (les peticions de les parts). estimar la demanda Acceptar una petició. Amar. Cada dia l'estimava més. T'estimo [...]
|
|
84.
disposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proposa i Déu disposa. Maneu i disposeu. Fer testament. Algú, fer el que vol d'alguna cosa o d'algú. Pots disposar del meu cotxe sempre que vulguis. Si us puc ajudar en alguna cosa, disposeu de mi. Algú, tenir una cosa per a usar-la. Jo disposava llavors d'un capital considerable [...]
|
|
85.
esperar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un fill [o esperar una criatura, o esperar un nen] Estar embarassada. Confiar en l'ajut d'algú. Ell no espera sinó en mi. Restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada (d'algú o d'alguna cosa). T'esperaré al carrer. Feia una hora que t'esperava. No les [...]
|
|
86.
cuina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Cuina encastada. cuina econòmica Aparell escalfador de ferro que sol constar de forn, dipòsit d'aigua i dos o més fogons. Art de preparar el menjar. Saber cuina. Cuina catalana, francesa. Conjunt dels aliments que hom prepara en una casa. Aquesta setmana em toca a mi la cuina i a [...]
|
|
87.
segon 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona que segueix la primera en rang o categoria. El segon d'un vaixell, d'una oficina. Casteller del segon pis d'un castell humà. Altre2 1 7. Per a mi ell ha estat un segon pare. L'habitud és una segona naturalesa. amb segones Amb una intenció encoberta. M'ho haig de prendre al [...]
|
|
88.
dubtar (règim preposicional) / 'dubtar de', 'dubtar sobre' o 'dubtar entre'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:
És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.
També pot regir les preposicions sobre o entre,
que li atorguen diferents matisos [...]
|
|
89.
nota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saber de música. So musical, so quant al seu to. Les set notes de l'escala musical: do, re, mi, fa, sol, la, si. Una nota alta, aguda. Una nota baixa, greu. Una nota falsa. Senyal amb què es distingeix alguna cosa. Això és una nota de negligència per a ell. Una bona, una [...]
|
|
90.
deure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teus mèrits. deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. Davant d'infinitiu, ésser d [...]
deure1
|
deure1
1 1 v. tr. [ECT] [LC] Haver de donar o pagar (una quantitat prestada, imposada per la llei, etc.). Em deu molts diners. Pagueu-me el que em deveu. Encara li és deguda la quantitat que va avançar. Ell deu a tothom.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Encara em deveu una resposta. Deure obediència als seus superiors. Deure respecte als pares. Deure agraïment als seus benefactors. Cal donar-li l'explicació que li és deguda.
2 1 v. tr. [LC] Haver d'atribuir (un resultat bo o dolent). Aquest resultat, el deuen al bon entrenament. La pèrdua de la batalla és deguda a la defecció dels aliats. Ho dec tot a ell. Ho deus als teus mèrits.
2 2 [LC] deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida.
3 v. tr. [LC] Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa.
4 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu, ésser d'inferir l'ocurrència de quelcom. Deu haver plogut, perquè tot és mullat. Encara no són ací: deuran arribar amb el tren de les deu. Seieu: deveu estar cansats. Se'n va anar corrents: devia tenir pressa.