71.
veraneo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 estiueig. 2 estar de veraneo estar de vacances. 3 ir de veraneo anar a estiuejar. 4 ir de veraneo a anar-se'n a estiuejar a. [...]
|
72.
vent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
popa Anar molt bé. bon vent i barca nova Expressió de comiat a una persona o a una cosa que no ens sap greu de veure anar-se'n, de perdre. córrer més que el vent [o deixar endarrere el vent] Anar molt de pressa. ésser una persona de dos vents Tenir dues cares. quin [...]
|
73.
anar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
queda't i espera'l. Sense expressar el terme de l'anada: Anem-nos-en! No et vull veure més al davant meu: ves-te'n de seguida. Abandonar la vida, morir. El malalt se'n va per moments. Un líquid, escapar-se del recipient que el conté. L'aigua d'un càntir, anar-se'n per una [...]
|
74.
trastets
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m pl 1 [coses de poc valor que hom té] chismes, trastos, cachivaches. 2 agafar els trastets fig i fam [anar-se'n] liar los bártulos (o el petate). [...]
|
75.
hora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poc avançada. d'última hora Molt recent. fora d'hora A deshora. gran hora de dia Ben entrat el dia. gran hora de la nit [o gran hora de nit] Ben entrada la nit. Temps, moment, de fer alguna cosa, en què s'esdevé alguna cosa. És hora de dinar, d'anar-se'n al llit [...]
|
76.
paraula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
he entès una paraula del que ha dit. A la primera paraula que va dir... És home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar-los, regraciar-los. deixar algú amb la paraula a la boca [o deixar algú amb mitja paraula a la boca] Anar-se'n sense escoltar-lo, interrompre'l, no [...]
|
77.
sortir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa, anar-se'n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s'estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se'n. Encara és pres, i trigarà molt a sortir de la presó. Ja està bo: demà ja sortirà. Un pastís acabat de sortir del forn. El [...]
|
78.
palmar-la
Font
Fitxes de l'Optimot
'un registre col·loquial són: anar a sopar amb Sant Pere, anar al canyet, anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre món, anar al clot (o al sot), batre (o estirar) les pernes, crebar, dinyar-la, estirar els peus, fer la clucaina, fer l'ànec, petar, quedar-s'hi, rebentar.
[...]
m pl 1 [coses de poc valor que hom té] chismes, trastos, cachivaches. 2 agafar els trastets fig i fam [anar-se'n] liar los bártulos (o el petate). |
79.
marchar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 marxar, caminar. 2 mil marxar. 3 [irse] marxar, anar-se'n pron. 4 fig marxar, funcionar. Por ahora la cosa marcha, per ara la cosa marxa. 5 ¡marchando! fam [voz del camarero] d'acord!, de seguida!6 marchar sobre mil marxar sobre. Los fascistas marcharon sobre Roma, els feixistes marxaren [...]
|
80.
llit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llits. La capçalera, l'espona, els peus, d'un llit. Ficar-se al llit. Sortir, saltar, del llit. anar-se'n al llit Anar a dormir. de la taula al llit i del llit a la taula V. taula. fer llit Estar allitat. llit de monja Llit per a una sola persona. llit nupcial Llit destinat a uns [...]
|