1.
imperfet -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No perfet, no completament acabat. En gram., que té aspecte imperfectiu. Temps verbal passat amb aspecte imperfectiu. L'imperfet d'indicatiu i el de subjuntiu. [...]
|
2.
pretèrit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent completament al passat. Passat1 1 3. El pretèrit imperfet, perfet, perifràstic. [...]
|
3.
imperfectiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que designa situacions en curs o situacions repetides d'una manera habitual en el moment que es pren com a referència. El present i l'imperfet tenen aspecte imperfectiu. Temps imperfectiu. [...]
imperfectiu -iva
adj. [FL] Que designa situacions en curs o situacions repetides d'una manera habitual en el moment que es pren com a referència. El present i l'imperfet tenen aspecte imperfectiu. Temps imperfectiu. |
4.
anar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient. La pedra va anar a rompre un vidre. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o per i en imperfet, denota que l'acció indicada per aquell infinitiu estava a punt d'esdevenir-se. El cotxe anava a caure. Fer de [...]
|
5.
temps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de referència, generalment el moment de l'acte de parla. Conjunt de formes conjugades del verb que comparteixen propietats relacionades amb les categories gramaticals del temps, el mode i l'aspecte. L'imperfet d'indicatiu és un temps de passat d'aspecte imperfectiu. temps absolut Temps [...]
|