FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retre, rendir o rendir-se; l'efecte. La rendició de Girona. rendició de comptes Acció de presentar, davant qui correspon, la relació de despeses i ingressos d'una administració o gestió per tal que pugui ésser comprovada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cerimònia solemne amb què un home reconeix que és el vassall d'un senyor i li promet fidelitat a canvi de la concessió d'un feu. Acte de submissió, de respecte, de veneració, envers una persona. Retre, prestar, homenatge a algú. Oferir un llibre en homenatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser comptat. Quantitats comptables. Que té comptes a retre. Agent comptable. Persona que porta una comptabilitat. Relatiu o pertanyent a la comptabilitat. Un rebut comptable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Naturalesa divina, ésser diví. La divinitat de Jesucrist. Retre un culte a la divinitat. Ésser considerat com a diví. Les divinitats de l'Olimp. divinitat tòpica Divinitat local. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a un difunt o a allò que hom fa per ell. Retre a algú les honres fúnebres. Cerimònia fúnebre. Elogi fúnebre. Molt trist, de mort. Idees fúnebres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Honor que la persona tributa a Déu o a tot allò que considera sagrat. El culte que devem retre a Déu. Conjunt d'actes i cerimònies amb què es tributa aquest homenatge. Culte intern, extern. culte diví Culte degut a Déu, a un déu o als déus. [...]
