segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La [...]
'òptica nord-catalana, s'introdueix de manera diferenciada aquesta comarca. Taix, mas d'en edif. Mas d'en Taix altr. Terrís, can edif. Mas Tarris Veïnat de Baix, el nucli altr. Verger, can edif. Mas Verger [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una
dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb
taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perquè les variables que [...]
f 1 [en mayúscula] [planeta] Terra. 2 [patria] terra, país m. 3 [región] terra, comarca. Debe de ser forastero: no parece de la tierra, deu ser foraster: no sembla de la terra. 4 [suelo] terra m, sòl m. Caer en tierra, caure a terra. 5 elect [cable] terra m. 6 besar la tierra fam caure de morros [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 El planeta en què vivim. món. esfera terrestre 2 Part sòlida de la terra, en contraposició a l'aire i a les aigües. territori. Els territoris americans del continent antàrtic. continento terra ferma, en contraposició a les illes. Cp. regió, comarca 3 país. terrer, la terra on hom s'ha [...]
cabeza de alguien, demanar el cap d'algú. 8 [capital] cap m. Cabeza de comarca, cap de comarca. 9 [busto] bust m. 10 [de un puente] cap m. 11 [punta, extremo] cap m. La cabeza del martillo, el cap del martell. 12 [de clavo] cabota. 13 [de una viga] cap m. 14 [de las flores] cabota. 15 [parte principal de [...]
m 1 anat cabeza f. Donar-se un cop al cap, darse un golpe en la cabeza. 2 [intel·ligència] cabeza f, caletre fam, pesquis fam. Tenir cap, tener cabeza. 3 [capital] cabeza f. Cap de municipi, cap de comarca, cabeza de municipio, cabeza de comarca. 4 [individu] cabeza f. Dos caramels per cap, dos [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
. Exemples: l'Havana del Caire Noms de demarcacions i de divisions territorials S'escriu amb minúscules la designació genèrica que acompanya (potestativament) el nom d'una demarcació o d'una divisió territorial. Exemples: la província de Barcelona la comarca d'Osona la diòcesi de Girona la regió d [...]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Lluçanès El Lluçanès
Costa de Ponent Costa de Ponent
(divisió administrativa menor)
Són una excepció d'aquesta regla alguns noms de comarca que tenen tradició en
català, com són ara la Manxa o els Monegres i les comarques de la zona de parla
castellana del País Valencià: l'Alt Millars, l'Alt Palància, el [...]