1.
acomodar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (alguna persona o cosa) de manera que convingui a una altra. Acomodar la poesia a la música. L'ull s'acomoda a les distàncies. Cal acomodar-se a les circumstàncies. Els líquids s'acomoden a la forma dels vasos que els contenen. Posar en lloc convenient, en [...]
|
2.
acomodar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
acomodar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [poner en orden] arranjar. 2 [poner en lugar conveniente] acomodar. 3 [un lugar] habilitar, agençar. 4 [adaptar] acomodar. Acomodar la letra a la música, acomodar la lletra a la música. 5 [en un espectáculo] acomodar. 6 [a uno cómodamente] acomodar. Acomodar a un enfermo en una cama [...]
v tr 1 [poner en orden] arranjar. 2 [poner en lugar conveniente] acomodar. 3 [un lugar] habilitar, agençar. 4 [adaptar] acomodar. Acomodar la letra a la música, acomodar la lletra a la música. 5 [en un espectáculo] acomodar. 6 [a uno cómodamente] acomodar. Acomodar a un enfermo en una cama, acomodar un malalt en un llit. 7 fig [conciliar] reconciliar. 8 fig [adaptar un objeto] adaptar. Acomodar un cajón para silla, adaptar un calaix per a una cadira. 9 [proporcionar empleo] llogar, donar feina, col·locar. La acomodó de doncella con unos amigos, la llogà de criada a casa d'uns amics. 10 [venir bien] plaure, venir bé (o de gust). Haga usted lo que le acomode, feu el que us plagui. v pron 11 [en un espectáculo] acomodar-se. 12 [cómodamente] arrepapar-se, instal·lar-se. Acomodarse en un sillón, arrepapar-se en una poltrona. 13 llogar-se, col·locar-se, trobar feina. Acomodarse de criada, llogar-se de criada. 14 fig [conformarse] avenir-se, conformar-se. Acomodarse con todo, avenir-se a tot. 15 fig ajustar-se. Acomodarse a una norma, ajustar-se a una norma. 16 amer [componerse] empolainar-se, arreglar-se. 17 amer [amañarse] espavilar-se. |
4.
acomodar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adaptar] acomodar, atemperar. Acomodar la lletra a la música, acomodar la letra a la música. 2 [posar còmodament] acomodar. Acomodar un malalt en un llit, acomodar a un enfermo en una cama. 3 [arranjar] arreglar, componer, acomodar. Acomodar un mal negoci, arreglar un mal asunto. 4 [...]
|
5.
acomodar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adaptar conformar ajustar concordar 2 asseure, posar. 3 arranjar. 4 convenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
acomodable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot acomodar. [...]
|
7.
acomodament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acomodar o d'acomodar-se; l'efecte. [...]
|
8.
adaptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar o acomodar (una cosa) fent-la apta a un fi, a un nou ús. Adaptar el mànec al martell. Adaptar la música a la poesia. Adaptar aquestes cobertes a un altre llibre. Adaptar la conducta a les circumstàncies. Aquest mànec no s'adapta al martell. Ajustar o acomodar (una [...]
|
9.
encabir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar, acomodar (algú o alguna cosa) en algun lloc fent-l'hi cabre. La furgoneta ja és plena: no sé pas on les encabirem, aquestes dues cadires. Ara surt l'últim cotxe: hem de veure si ens hi podem encabir. [...]
|
10.
personalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caràcter personal (a alguna cosa). Personalitzar una dedicatòria. Referir-se a una persona determinada. Parlarem dels alumnes en general, sense personalitzar. Acomodar a les necessitats d'una persona determinada. Personalitzar un crèdit. En inform., adaptar l'aparença o el [...]
|