Per fer referència a un element del text que ha aparegut anteriorment, de vegades s'utilitzen els participis esmentat, esmentada; mencionat, mencionada, o dit, dita (també susdit, susdita, en un registre més formal), que es poden col·locar davant o darrere del nom. Per exemple:  El nou espai de l [...]

mot casa, en l'expressió temporal negativa en ma vida (en ta vida o en sa vida) i en alguna dita. Per exemple: Té pendent d'escriure a mon cosí. Què ha explicat ta mare? A ma casa som de la broma. Cada terra fa sa guerra. Els possessius àtons de tercera persona poden designar més d'un posseïdor [...]

sigla amb el mot comú.  Un cas diferent són els mots incorporats a la llengua i que provenen d'una paraula estrangera creada per lexicalització d'una sigla o un acrònim en la llengua d'origen. En aquest cas, no es tracta de lexicalització pròpiament dita en català sinó d'adaptació o adopció d'un [...]

Qui presum, fa fum Per expressar que algú presumeix d'una virtut que justament és la que més li manca, en català es pot fer servir la dita qui presum, fa fum. Per exemple:  Sempre presumeix de ser molt valent, però ja se sap: Qui presum, fa fum. No te'n creguis ni mitja paraula!  [...]

'estructura homogènia, etc. Aquest apartat s'introdueix amb la forma Exposo: o el títol Exposició de fets:. Com a fórmula d'enllaç entre aquest punt i la sol·licitud pròpiament dita, podem utilitzar opcionalment una fórmula com ara Per això, [canvi de línia] Sol·licito:. L'apartat Sol·licitud presenta la [...]

recurs molt habitual en llenguatge jurídic. Per aconseguir una redacció clara, es pot tornar a esmentar el referent directament o bé mitjançant fórmules com ara la dita Ordre, l'Ordre esmentada, aquesta Ordre, aquella Ordre, o substituir el referent per un pronom feble o relatiu. Per exemple:  Original [...]