Resultats de la cerca frase exacta: 135
Diccionaris terminològics
| Zoologia
|
41.
musclo bru
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Mol·lusc lamel·libranqui de la família dels mitílids, de carn blanca o rosada, amb periòstrac robust fosc i molt pelut, conquilla similar a la del musclo però amb els embons no terminals, que forma colònies sobre els substrats durs, s'alimenta de plàncton i és molt apreciat com a comestible. [...]
|
|
42.
petxina de pelegrí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, l'una més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'altra més petita, gairebé plana i de color marronós, que viu en fons sorrencs. [...]
|
|
43.
rajada ocel·lada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Peix de l'ordre dels raïformes, de la família dels raids, amb el cos en forma romboide de color marró o gris i amb ocels de color clar a les aletes pectorals, que viu a les aigües de l'oest de l'Atlàntic, a poca profunditat i en bancs de sorra. [...]
|
|
44.
sargantana balear
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, robust, amb el cap curt i ample, el musell agut, el coll gruixut, les escates fines i llises, la cua gruixuda i el dors gris o negre. [...]
|
|
45.
sargantana de les Pitiüses
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, robust, amb el cap alt, el coll ample, la cua llarga, i de color molt variable (verd clar, groc, gris, marró o negre) i amb taques negres. [...]
|
|
46.
bacallà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que fa fins a 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o olivaci, amb el dors i els flancs clapats de fosc, amb tres aletes dorsals i dues d'anals, que viu principalment al nord de l'Atlàntic. [...]
|
|
47.
malcoha
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
, el bec robust i punxegut, la pell del voltant dels ulls nua i el plomatge gris fosc o marró, pròpies de l'Àsia meridional. [...]
|
|
48.
petxina de pelegrí de l'Atlàntic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, l'una més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'altra més petita i gairebé plana, de color marronós, que viu en fons sorrencs del nord-est de l'Atlàntic. [...]
|
|
49.
sargantana muntanyenca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cap pla i ample, la cua llarga, i el dors verdós o blavós i tacat de negre, amb els flancs normalment més foscos i tacats de blau. [...]
|
|
50.
tortuga mora
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, amb una closca que pot fer fins a 20 cm de llarg, que té l'espatllera de color groguenc o bru olivaci, amb taques negres a les plaques dorsals i marginals, placa supracaudal única, cua sense tubercle i uns esperons a les cuixes. [...]
|
