51.
obscè -ena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ofèn greument el pudor. Una paraula obscena. Una pintura obscena. [...]
|
52.
procacitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de procaç. Paraula o acte propis d'una persona procaç. [...]
|
53.
arrere
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endarrere. tornar arrere Desdir-se hom del que prometé, de la paraula donada. [...]
|
54.
indexar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir l'índex (d'un document, d'una obra). Situar (una paraula, un títol, etc.) en el lloc corresponent d'un índex. Crear o usar índexs (en fitxers, matrius, etc., informàtics). Referir per mitjà d'índexs. [...]
|
55.
compel·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que és emprat en adreçar la paraula a algú. Mots compel·latius. [...]
|
56.
engatjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar amb una promesa, amb una convenció. Engatjar la seva paraula. Comprometre's. [...]
|
57.
prometatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui ha donat paraula de casament. Temps que dura aquest estat. [...]
|
58.
desvergonyiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de vergonya. Condició de desvergonyit. Paraula o acte propi d'una persona desvergonyida. [...]
|
59.
espardenyada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb una espardenya. Paraula o frase incorrecta dels valencians en parlar castellà. [...]
espardenyada
|
60.
logo-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. lógos, 'paraula', 'discurs'. Ex.: logorrea, logopeda, logògraf. [...]
|