(≠ pregària) demanda. invocació invitació(per ext.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ prec) o preguera oració. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 obtestació, acció d'invocar algú com a testimoni. 2 demanda, prec. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 insensible desinteressat fred(fig.) desmenjat(->) apàtic indolent displicent sord(fig.), indiferent a un prec, etc. 2 Ésser indiferent: tirar-s'ho tot a l'esquena no dir res(una cosa a algú), ésser-li indiferent. ésser-li tot u, íd. ésser-li (a algú) tant una cosa com l'altra, íd [...]

1 satisfer complaure exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana. fer content(algú) Ant. Descontentar. 2 (acontentar-sepron.) donar-se per content donar-se per satisfet donar-se per pagat no desitjar res més 3 limitar-se a conformar-se resignar-se Manuel Franquesa i [...]

1 petició(esp. escrita) súplicao suplicació prec pregària(a Déu) requestao requeriment. Requesta de matrimoni. instància(escrita) sol·licitació postulació(en termes canònics) obsecració deprecació imprecació invocació conjuració adjuració 2 (En termes jurídics) recurs reconvenció exhort 3 [...]

que diuen els altres. donar orella prestar l'orella(a les paraules d'algú) exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana. Ant. Desoir. Tancar l'orella. No entendre's de raons. Tenir les orelles a cal ferrer: fingir no sentir allò que li diuen. Fer orelles de marxant. Fer com [...]

(a algú una cosa). Et prec que vulguis dir si has parlat... molt em tarda de saber-ho (Tirant lo Blanc). no veure el moment(de fer una cosa) perseguir (una cosa), desitjar-la i treballar per aconseguir-la. fer goig(a algú una cosa), desitjar-ne l'obtenció. augurar, desitjar una cosa bona a algú. fer [...]