Resultats de la cerca frase exacta: 31

1. prec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Ho va fer a precs meus. Voldria fer-li un prec. precs i preguntes Torn obert de paraules.  [...]
2. prec
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ruego, petición f, súplica f. 2 a precs de a ruego de. 3 precs i preguntes ruegos y preguntas.  [...]
3. prec
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ pregària) demanda. invocació invitació(per ext.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
4. exaudir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
5. desoir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fer cas (d'un prec, d'un consell, d'un advertiment, etc.).  [...]
6. rogatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté un prec, una pregària. Pregàries públiques fetes a Déu en un temps de calamitat. [...]
7. obsecració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prec fervorós, conjurant Déu o en nom de Déu. [...]
8. pregunta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar a una persona informació sobre alguna cosa que es desitja saber, un aclariment, la solució d'algun dubte. Em van assetjar a preguntes. Paraules amb què es pregunta. Li has fet una pregunta molt indiscreta. precs i preguntes V. prec.  [...]
9. consentiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec. Casar-se sense el consentiment dels seus pares. Donar el seu consentiment. Amb consentiment d'ell. Assentiment comú. Una veritat provada pel consentiment universal. En dret, acord deliberat, conscient i [...]
10. oració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relativa [o oració de relatiu] Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu. oració subordinada Oració que, en una oració composta, depèn sintàcticament d'una altra oració. Prec, súplica, deprecació, que es fa a Déu o, en el [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>