Resultats de la cerca frase exacta: 296
|
101.
sarró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l'espatlla per a usos diversos. Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals [...]
|
|
102.
dentat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Que presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc. [...]
|
|
103.
culata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior de certs objectes, especialment d'un canó i d'altres armes de foc, que, en l'escopeta i armes anàlogues, té una forma adequada per a recolzar-la sobre l'espatlla. Peça de carn de l'anca del bou o de la vedella. Vull dos talls de la culata. Part de l'arbre d'una [...]
|
|
104.
rabassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers. Regió anatòmica dels equins situada entre el pit i l'espatlla. Alga bruna mediterrània de l'ordre de les fucals [...]
|
|
105.
espatlla de cabrit al forn amb prunes i pinyons
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
106.
deposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, desembarassar-se (d'allò que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l'espatlla. Deposar escombraries al carrer. Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi [...]
|
|
107.
llata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fixació de les posts d'un revestiment de paret o de sòl. Bau . Trena d'espart, de cànem, de jute, emprada per a fer soles d'espardenya, estores, etc. Tall de carn de damunt l'espatlla del bou o de la vedella. [...]
|
|
108.
carn
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
camiseta sobre la carn. Carns belles, blanques, fresques. Mitges color de carn. Cara de dins del cuir. Carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre, de porc. Carn de pèl, de ploma. Carn rostida, a la brasa. Carn de l'espatlla, del pit. Carn picada [...]
dentat -ada
|
|
109.
espatlla de cabrit al forn a l'estil del nord
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
110.
espatlla de xai a l'estil de la nostra cuina
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
dentat -ada
1 adj. [LC] Proveït de dents. Una roda dentada. Fulles dentades. Pètals dentats.
2 1 adj. [HIG] En heràld., que té les dents d'un esmalt diferent del del cos, s'aplica a un animal.
2 2 adj. [HIG] Que té els perfils exteriors formats per dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una peça o a un moble.
2 3 adj. [HIG] Que presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició.
3 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet.
3 2 m. [EI] Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc.