Àrea temàtica
Indoeuropea > Grega

Àrea temàtica
Europa > Albània

Àrea temàtica
Europa > Grècia

Àrea temàtica
Europa > Hongria

Àrea temàtica
Europa > Itàlia

Àrea temàtica
Europa > Romania

Àrea temàtica
Europa > Xipre

ca - grec
ca - grec modern  sin. compl.
cod - ελληνικά (elliniká)
ar - اليونانية
cy - Groeg
de - Griechisch
de - Neugriechisch  sin. compl.
de - Romaic  sin. compl.
en - Greek
en - Neo-Hellenic  sin. compl.
en - Romaic  sin. compl.
es - griego
eu - greziera
fr - grec
fr - néo-grec  sin. compl.
fr - romaique  sin. compl.
gl - grego
gl - neogrego  sin. compl.
gl - romaico  sin. compl.
gn - griégo
it - greco
it - neogreco  sin. compl.
it - romaico  sin. compl.
ja - ギリシア語
ja - 近代ギリシア語  sin. compl.
ja - 現代ギリシア語  sin. compl.
nl - Grieks
nl - Nieuwgrieks  sin. compl.
oc - grèc
oc - neogrèc  sin. compl.
pt - grego
pt - grego moderno  sin. compl.
pt - romaico  sin. compl.
ru - Греческий язык
ru - Новогреческий  sin. compl.
sw - Kigiriki
sw - Neo-hellenic  sin. compl.
sw - Romaic  sin. compl.
tmh - Tayunant
tmh - Tarumanit  sin. compl.
tmh - tayunanit tamaynutt  sin. compl.
zh - 希腊语

Definició
La llarga història de la llengua grega comença vers l'any 2000 abans de la nostra era i es divideix en cinc períodes: el del grec micènic (1450 aC-1150 aC), el del grec clàssic (800 aC-300 aC), el del grec hel·lenístic (300 aC-300 dC), el del grec mitjà (300-1600) i el del grec modern (d'ençà del 1600). Els dos primers períodes es poden refondre en un de sol: el del grec antic, i els tres darrers, en un altre: el del grec postclàssic.

A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.

Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.