Resultats de la cerca frase exacta: 50
|
1.
manar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t'ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m'ha manat d'anar-hi. com Déu mana Degudament, com ha d'ésser. què mana? Què vol?, què desitja? Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els [...]
|
|
2.
manar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
manar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [brotar] rajar, brollar. El agua mana por los dos caños, l'aigua raja per totes dues canelles. 2 fig [abundar] abundar. [...]
|
|
4.
manar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
obedecen. 5 al manar de a las órdenes de. 6 què mana? ¿mande? [...]
|
|
5.
manar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ordenar(->) comandar intimar, manar autoritàriament. decretar prescriure preceptuar disposar establir dictaro imposar estatuir comminar, manar una cosa sota amenaça d'una pena, esp. legal. passar ordre de 2 (Usat com a v. abs.) comandar capitanejar caciquejar(intr.), fer actes de [...]
|
|
6.
comandar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia. No sabien quin general comandava les tropes. Comandar una flota. Manar, imperar, ésser l'amo. La mort comanda. Dirigir i controlar la maniobra o el funcionament (d'un vehicle, d'una màquina, d'un motor, etc.). [...]
comandar
|
|
7.
acabdillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manar com a cap o cabdill. Acabdillar una host, un partit. [...]
|
|
8.
terminant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que termina. Exempt de tota imprecisió. Manar d'una manera terminant. Concloent. [...]
|
|
9.
manament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manar; l'efecte. No obeïren el manament de llur senyor. Precepte del decàleg o de l'Església. Els deu manaments de la llei de Déu. Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un [...]
|
|
10.
concursar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El jutge, manar que (els béns d'una persona que no paga) siguin posats a concurs de creditors. Prendre part en un concurs. [...]
|
comandar
1 1 v. tr. [LC] Tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia. No sabien quin general comandava les tropes. Comandar una flota.
1 2 intr. [LC] Manar, imperar, ésser l'amo. La mort comanda.
2 tr. [EI] Dirigir i controlar la maniobra o el funcionament (d'un vehicle, d'una màquina, d'un motor, etc.).