Per designar el nom d'una persona que aquesta escriu, sovint acompanyat de la rúbrica, al peu d'una carta, d'un rebut, etc., per certificar que n'és l'autor o que n'aprova el contingut, en català es poden fer servir indistintament les denominacions firma i signatura. Per exemple:
La [...]
La signatura electrònica és un conjunt de dades que poden ser utilitzades com a mitjà d'identificació de la persona signant. Les dades de la signatura electrònica són ocultes en forma de metadades, una part de les quals són visibles per mitjà de la imatge gràfica de la signatura electrònica.
La [...]
Exemples de signatura per absència:
Per absència del secretari general de Cultura, Xavier Solà i Cabanas:
La directora de Política Lingüística
xxxxxx (signatura)
Yvonne Griley i Martínez
o bé
Per absència de Xavier Solà i Cabanas, secretari general de Cultura:
La directora de Política [...]
L'article 11.5 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que els actes signats per autorització de signatura han d'incloure, al davant d'aquesta, les paraules "per autorització" i la identificació del titular o la [...]
L'article 8.8 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya, estableix que els actes administratius que s'adopten per delegació es consideren dictats per l'òrgan delegant, i han d'incloure abans de la signatura les paraules "per [...]
documents, a peu de pàgina i de forma aïllada, per introduir la signatura del càrrec que hi dona l'aprovació.
Per exemple:
Vist i plau
El director general
(signatura)
Joan Caminal i Ros
[...]
En català, la forma equivalent de l'expressió castellana abajo firmante és sotasignat, sotasignada (i no sotasignant). Aquest nom designa la persona que ha posat la seva signatura al peu d'un escrit. Per exemple:
El sotasignat es compromet a complir la normativa.
Com a sinònims també es poden [...]
especials:
Factura de pagament al comptat. A més de les dades que figuren en una factura ordinària, hi consta la signatura del venedor o la venedora per acreditar que n'ha cobrat l'import. Normalment, aquesta signatura va precedida d'alguna d'aquestes expressions: Venda al comptat, Cobrat, Ho he rebut [...]
signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.