FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l'esquena. Aquest vestit, l'hauries d'escotar una mica més. La camisa no m'acabava d'agradar i l'he feta escotar. De tant dur-les, se li van escotar les sabates. Espitregar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l'estabilitat. Orsapop . anar a l'orsa Una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. anar a l'orsa Una cosa, anar malament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
químic o elèctric, en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial. Grup químic de la membrana cel·lular, immunològicament compatible i, per tant, capaç de combinar-se amb l'antigen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha menjat fins a no poder més. Farts com estan, difícilment podran continuar la caminada. Satisfet d'una cosa fins a sentir-ne fàstic, cansat d'una cosa. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n'estic fart, de tant d'estudiar. Fartaner, fartanera. És un fart [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits. Les imatges dels objectes. Observar un objecte a distància. Cosa que s'ofereix al pensament, de la qual es pren coneixença. Objecte de meditació. Ha estat objecte de l'admiració de tothom. Matèria d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona. Això ho ha volgut la sort. Bon o mal èxit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo. Atzar al qual hom confia la decisió d'alguna cosa [...]
