61.
hercogàmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posició distanciada de les anteres i l'estigma d'una mateixa flor, la qual cosa fa difícil o impossible l'autopol·linització. [...]
hercogàmia
f. [BO] Posició distanciada de les anteres i l'estigma d'una mateixa flor, la qual cosa fa difícil o impossible l'autopol·linització. |
62.
agapant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de l'amor. [...]
|
63.
molló 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de l'olivera. [...]
|
64.
ninoi ninoia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia. Flor robí. [...]
|
65.
portulaca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Verdolaga de flor gran. [...]
|
66.
esfullar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar les fulles (d'una planta, branca, etc.). Esfullar moreres per donar menjar als cucs de seda. Llevar els pètals (d'una flor). Esfullar una rosa. Perdre les fulles o els pètals. Una flor que s'esfulla. [...]
|
67.
tijat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té tiges. En heràld., que té la tija d'un esmalt diferenciat, s'aplica a una planta, una flor, un fruit. [...]
|
68.
edelweiss
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de neu a). [...]
|
69.
fiter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca a flor de terra. [...]
|
70.
tubiflor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la flor tubular. [...]
|