La factura és un document que un proveïdor o una proveïdora adreça a un client o una clienta i en què es detallen les mercaderies venudes o el servei prestat i se'n notifica l'import.
Habitualment, s'hi fan constar les dades següents:
venedor o venedora (nom, domicili, NIF)
comprador o [...]
ordinària.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril
de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC
núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma interlocutòria (en
castellà, auto).
Criteris generals de redacció
Per a la [...]
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.
llenguatge administratiu (DOGC núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma provisió (en castellà, providencia).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits establerts per la legislació vigent:
articles 245 i 248 de la Llei [...]
Definició
La querella és una acusació escrita, presentada davant el jutjat contra algú que hom fa reu d'un delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.
Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal.
Criteris generals de redacció
En la redacció d [...]
part dispositiva de la sentència; per a aquest concepte, la Resolució de 2 de novembre de 1987, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 914, de 13 de novembre de 1987), fixa el terme decisió (en castellà, fallo).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció [...]
Les abreviatures a/ i a/e, que corresponen a a l'atenció de i a adreça electrònica, respectivament, s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriurien les expressions que abreugen. Per tant, si les abreviatures es troben a començament de línia, s'escriuen amb [...]
exemple: assessora, advocada, hematòloga, pediatra, enginyera, etc.
4. A l'hora d'escriure l'adreça, convé recordar que cal separar amb una coma el nom del carrer i el número, i el número i el pis. Si es decideix fer servir abreviatures per escriure les vies públiques, convé usar les formes establertes [...]
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada inicia un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs [...]
legalitat d'alguna disposició general; el recurs contra la inactivitat de l'Administració, i el que s'interposa contra actuacions materials constitutives de via de fet.
Criteris generals de redacció
Per redactar aquest document, s'han de tenir en compte les exigències generals de contingut [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.