FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat o autoritat del poder sobirà. Actuava amb la majestat d'un déu. Grandesa que inspira el respecte, la reverència. La majestat del seu aspecte. Tractament donat als emperadors i als reis. Sa Majestat Jordi V. En honor de Sa Majestat la reina Violant d'Hongria. Imatge de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cridar algú. Comparèixer a la primera crida. Crida de Déu a l'ànima. Publicació en veu alta per un pregoner o nunci, de noves que interessen als habitants d'una població. El nunci ha fet una crida. Document emanat d'una autoritat municipal o reial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep o s'arroga el dret de concentrar en ella tots els poders. A l'antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d'una autoritat absoluta. Funcionari de cancelleria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a una norma, a les normes o a la normativa. Les disposicions normatives dels serveis municipals. Una construcció normativa. Que estableix una norma o normes. Una gramàtica normativa. Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents d'una autoritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucció del temple de Jerusalem, que refusava l'autoritat de les tradicions orals i d'altres llibres de l'Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecció dels morts, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, autoritat municipal i judicial en els pobles. Antigament, persona encarregada de l'administració o de la representació dels interessos d'una altra. Als Països Catalans, administrador al servei d'un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eriçar, posar rígida, (una cosa que normalment és flexible i ajaguda). El gat enreveixinava la cua. Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. Han fet fora l'aprenent perquè s'enreveixinava [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal. Que té la funció d'un nom. Que existeix de nom, però no en realitat. Que té el nom d'una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal. Que correspon al funcionament [...]
