Resultats de la cerca frase exacta: 23
|
1.
servent 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servidor 1 . [...]
|
|
2.
servent 2 serventa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona dedicada al servei domèstic. En els exèrcits medievals, peó. servent dels servents de Déu Títol emprat normalment pel papa per a encapçalar els seus documents. [...]
|
|
3.
servent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 [servidor] servidor -ra. 2 [del servei domèstic] sirviente -ta, servidor -ra, criado -da, doméstico -ca. [...]
|
|
4.
servent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
criat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
finca servent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Finca que presta una servitud. [...]
influència
|
|
6.
uniforme de servent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Uniforme vestit pel servei, de dissenys diversos històricament, basats en el gust del patró i en els requeriments de la feina. [...]
|
|
7.
fàmul fàmula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servent de la comunitat d'un col·legi religiós. [...]
|
|
8.
predi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bé immoble, especialment propietat o possessió de tipus rústic. predi dominant Predi que té a favor seu alguna servitud. predi intermedi Predi que sofreix indirectament una servitud pel fet de trobar-se enmig d'un de dominant i un de servent. predi servent Predi que presta la [...]
|
|
9.
servo-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. servus, 'servent', que indica subordinació d'un mecanisme a un altre. Ex.: servocontrol, servomecanisme. [...]
|
|
10.
satèl·lit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servent d'algú per a executar les seves ordres. Els satèl·lits del tirà. Persona que va sempre amb algú com si en fos un servent. [usat en aposició] Que depèn d'una influència, d'un poder, etc., exteriors. Ciutat satèl·lit. País [...]
|
influència
1 1 f. [LC] Acció d'influir; l'efecte. La influència de la llum sobre la creixença de les plantes. La influència de les lletres sobre la civilització.
1 2 f. [LC] Autoritat, ascendent, que dona aquesta acció. Exercir una influència saludable. És un home de molta influència.
1 3 f. [CO] Capacitat de produir alguns efectes en les idees, en les actituds o en la conducta d'algú.
1 4 f. [FLL] Presència, conscient o no, d'elements formals o temàtics de l'obra d'un autor o d'una poètica en la d'un altre de la mateixa època o posterior.
2 f. pl. [LC] Persones influents de les quals algú es val o es pot valer per aconseguir alguna cosa.