81.
banyut
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
82.
burret
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
83.
garneu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
84.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vulguis saber. ¡No veas lo que le espera!, no ho vulguis saber, allò que li espera! ¡Tiene un piso que no veas!, no ho vulguis saber, quin pis té28 no ver ni jota (o no ver tres en un burro) [ser miope] no veure un bou a tres passes. 29 nunca he visto tal cosa (o cosa igual) mai no he vist res de semblant [...]
|
85.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 13 [ocupar un lugar] ésser. Tú haces el sexto, tu ets el sisè. 14 [imitar, fingir] fer. Hacer el burro, el pobre, fer l'ase, el pobre. 15 [hacer parecer] fer. Este detalle hace muy fino, aquest detall fa molt fi. Este retrato le hace más viejo, aquest retrat el fa més vell. 16 [acostumbrar] acostumar [...]
|
86.
mort 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
caure mort fig i fam no tener donde caerse muerto. 15 quan fou mort el combregaren fam a burro muerto, cebada al rabo. 16 tenir-se per mort tenerse por muerto. adj i m i f 17 muerto -ta, difunto -ta. La darrera voluntat del mort, la última voluntad del difunto. 18 tocar a morts (o de mort) [les campanes [...]
adj 1 muerto -ta. És ben mort, está bien muerto. 2 [participi passat de matar] matado -da, muerto -ta [en construcción pasiva]. L'han morta a trets, la han matado a tiros. Fou mort a trets, fue muerto a tiros. 3 [molt afectat] muerto -ta. Mort de son, de por, muerto de sueño, de miedo. 4 [exhaust] muerto -ta (o medio muerto -ta), hecho -cha polvo (o migas), deshecho -cha, rendido -da. Arriba mort de l'escola, llega medio muerto del colegio. 5 [colors] muerto -ta, apagado -da. 6 [estancat] muerto -ta, estancado -da, paralizado -da. Les negociacions són mortes, las negociaciones están paralizadas. 7 fig [mancat d'activitat, de força] muerto -ta. Angle mort, ángulo muerto. Llengües mortes, lenguas muertas. 8 com si fos mort como si no existiera. Ja pot fer el que vulgui: per a mi, com si fos mort, ya puede hacer lo que quiera: por mí, como si no existiera. 9 deixar (o haver, o restar, o quedar) mort fig i fam [desconcert, sorpresa, decepció] dejar (o quedarse) frío (o helado, o de una pieza, o petrificado, o patitieso). Quan ho va saber, restà mort, cuando se enteró, se quedó helado (o de una pieza). 10 donar per mort dar por muerto. 11 ésser un mort de gana fig i fam ser un muerto de hambre. 12 estar mig mort (o més mort que viu) fig i fam [de por, cansament] estar medio muerto (o más muerto que vivo), estar muerto de [cansancio, miedo, agotamiento, etc]. 13 estar mort per fig i fam [algú, alguna cosa] morirse por. Està mort per aquesta noia, se muere por esta chica. 14 no tenir on caure mort fig i fam no tener donde caerse muerto. 15 quan fou mort el combregaren fam a burro muerto, cebada al rabo. 16 tenir-se per mort tenerse por muerto. adj i m i f 17 muerto -ta, difunto -ta. La darrera voluntat del mort, la última voluntad del difunto. 18 tocar a morts (o de mort) [les campanes] tocar (o doblar) a muerto. m 19 [cadàver humà] muerto. Vetllar un mort, velar un muerto. 20 fig [persona d'escàs valor] inútil, nulidad f, desastre, cero a la izquierda. És un mort: mai no es treu la feina dels dits, es una nulidad: nunca acaba su trabajo. 21 fig [cosa d'escàs valor] trasto. Aquesta màquina és un mort, esta máquina es un trasto. 22 fig [objecte pesat que fa nosa] muerto, mamotreto, armatoste. Treieu-me aquest mort del davant!, ¡quitádme ese muerto de la vista! 23 fig [nosa] bulto, fardo. Anava carregat amb un mort..., iba cargado con un fardo... 24 fig [cosa o persona pesada o avorrida] muerto, tostón, plomo, rollo. 25 mar [àncora] muerto, cuerpo muerto. 26 cadascú que carregui el mort fig i fam cada palo que aguante su vela. 27 callar com un mort fam callarse como un muerto. 28 carregar (o endossar) el mort a algú fig i fam [atribuir una culpa o responsabilitat] cargar a uno con el muerto, echarle a uno el muerto. 29 carregar (o endossar) el mort a algú fam [fer fer una gestió enfadosa] cargarle a uno el muerto (o el mochuelo), echarle a uno el muerto. 30 caure com un mort fam caer como un muerto. 31 dormir com un mort fig i fam dormir como un bendito. 32 fer el mort fig [fer-ho veure] hacerse el muerto. 33 fer el mort fig [en natació] hacer el muerto. 34 groc com un mort amarillo como la cera. 35 riure's del mort i del qui el vetlla fam burlarse (o reírse) hasta de su sombra. |
87.
pèsols saltats amb mantega
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
88.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pie [en el agua] perdre peu. 64 ¡pie a tierra! mil baixeu a terra!, descavalqueu!65 pie de atleta [dolencia] peu d'atleta. 66 pie de banco fig i fam [necedad] sortida de peu de banc. 67 pie de becerro bot [aro] sarriassa. 68 pie de burro zool [bálano] bàlan, gla de mar. 69 pie de cabra [palanca] peu [...]
|
89.
salmó marinat amb mantega d'herbes
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
90.
ravioli de foie-gras amb salsa de ceps, mantega, bacó i pera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|