poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]

Acció d'arrelar o d'arrelar-se; l'efecte. [...]

Redolta d'un cep que es colga a terra i es fa arrelar abans de tallar-la. [...]

. En bot., que té barbes o arestes. Blat barbat. Sarment fet arrelar en planters. Una caixa plena de barbats, a punt per plantar-los. [...]

. Enganxar 2. Una planta o un empelt, arrelar. Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure. No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). S'aferra a la seva dona. S'ha aferrat als antics costums i no vol canviar. Obstinar-se (en una cosa). S'aferra a la [...]

. Agafar alguna cosa un gust, un regust, una olor, consistència. Ocupar (cert espai). La catifa agafa tota la sala. L'aigua agafa mig safareig. Arrelar, prendre peu. En aquest terreny els arbres no agafen. Produir el seu efecte, reeixir. El foc no agafa si la llenya és verda. Prendre 9 [...]