Resultats de la cerca frase exacta: 1.781
|
211.
etnarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol, inferior al de rei, atribuït a certs sobirans orientals. Arquebisbe, amb poder civil, d'una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera. [...]
|
|
212.
sortilegi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprament d'un poder atribuït a un pacte amb els mals esperits. Endevinació del futur mitjançant la sort o les arts màgiques. [...]
|
|
213.
atractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder d'atraure. Força atractiva. Allò que atrau, sedueix, en algú o en alguna cosa. Els atractius d'un viatge. [...]
|
|
214.
auditiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sentit o a l'òrgan de l'audició. Nervi auditiu. Que té el poder d'oir. La facultat auditiva. [...]
disprosi
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, rar a l'escorça terrestre, de fortes propietats magnètiques (símbol, Dy; nombre atòmic, 66; pes atòmic, 162,50). 
|
|
215.
coprincipat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Règim polític actual d'Andorra, presidit per dos coprínceps que comparteixen el poder i la representació de l'Estat d'una manera indivisa. [...]
|
|
216.
gonfanoner gonfanonera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que porta un gonfanó. Dignitat conferida pel poder eclesiàstic a prínceps, reis o nobles per a custodiar el gonfanó de l'Església. [...]
|
|
217.
hierocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema polític en què el poder és en mans d'una casta sacerdotal o de dirigents religiosos. Doctrina política que defensa aquest sistema. [...]
|
|
218.
magnat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciutadà dels principals pel seu càrrec, pel seu poder. Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà. [...]
|
|
219.
nepotisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Favoritisme envers els parents. Han acusat de nepotisme el president del tribunal. Abús de poder comès a favor de parents i d'amics. [...]
|
|
220.
papa 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap de l'Església catòlica. El papa Lleó XIII. El poder temporal dels papes. papa negre Prepòsit general de la Companyia de Jesús. [...]
|
disprosi
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, rar a l'escorça terrestre, de fortes propietats magnètiques (símbol, Dy; nombre atòmic, 66; pes atòmic, 162,50).
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, rar a l'escorça terrestre, de fortes propietats magnètiques (símbol, Dy; nombre atòmic, 66; pes atòmic, 162,50).