FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set. El pis setè. El setè cel. Que és una de les set parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una setena part s'han de llençar. Un setè, 1/7. Casteller del setè pis d'un castell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sabatitzar, de descansar després d'un treball assidu. Pràctica judaïtzant de retornar a l'observança del sàbat, pròpia d'algunes confessions cristianes com els adventistes del setè dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alleujament que se sent amb la frescor. Alleujament d'una incomoditat, d'una molèstia, etc. Ritu funerari dels antics cristians de Roma consistent en la celebració d'un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè i trentè després de la mort d'una persona i cada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setè dia de la setmana, destinat al repòs i dedicat especialment al culte del Senyor en les religions cristianes. Diumenge hi haurà ball. Treballar en diumenge. Santificar els diumenges. diumenge de pinyata Primer diumenge de quaresma. diumenge de rams Diumenge que inicia la [...]