algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (->) competir(esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra [...]

combatre, lluitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 combatre, lluitar. 2 Fig. esforçar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. envoltar. 2 v. intr. Cp. combatre, competir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

combatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Desusat en el sentit propi de fer la guerra. Usat en el sentit de fer accions de guerra sense gaire importància ni mètode. fer la guerra combatre(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

rebatre refutar combatre contestar instar(en dialèctica), impugnar la resposta donada a un argument. contradir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 combatre. 2 envestir. 3 Donar tombs, voltes, moure's a un costat i a l'altre. moure's. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. guerrejar(desusat en aquest sentit) combatre 2 pertànyer. Pertanyia al partit nacionalista. ésser membre(d'un partit) 3 Fig. Cp. testimoniar, donar testimoni (a favor d'algú). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

rebatre impugnar opugnar confutar, refutar d'una manera conclusiva. redargüir combatre desfer un argument tancar la boca(a algú) (fig.) instar(en dialèctica), impugnar la resposta donada a un argument. contradir(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]