1.
combatre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar un combat o combats. Combatre contra els enemics de la pàtria. Combatre per la glòria. Combatre contra les temptacions. Lliurar combat (contra algú). Combatre l'enemic. Combatre una malaltia. Combatre un error, una opinió. [...]
|
2.
combatre
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com batre.
[...]
|
3.
combatre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Enfrontar-se físicament, dos tiradors, d'acord amb les tècniques, el reglament i la durada establerts per a l'esgrima. [...]
|
4.
combatre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
[...]
|
5.
combatre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Enfrontar-se físicament, dos combatents, d'acord amb les tècniques, el reglament i la durada establerts per a un esport determinat. [...]
|
6.
combatre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 combatir. 2 fig [contra un perill, un mal] combatir. v tr 3 [algú] combatir. Combatre l'enemic, combatir al enemigo. 4 fig [alguna cosa] combatir. [...]
|
7.
combatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (->) competir(esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra [...]
1 v. intr. justar, fer justes en un torneig. També s'usa en sentit fig. Justar, un escaquista, contra un altre. júnyer, íd. bornar, íd. escaramussar o fer escaramusses batallar guerrejar batre's rivalitzar (en coses de l'esperit) mesurar les seves (o les meves, o les teves, etc.) forces (amb algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (→) competir (esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra) entrar en lliça contra (algú) rompre una llança portar la contra (a algú), combatre'l. Cp. refutar (un argument, una teoria, etc.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
opugnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combatre, especialment en sentit figurat. Opugnar una opinió, una doctrina, una sentència. [...]
|
9.
impugnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combatre, refutar. És una veritat que no es pot impugnar. Impugnar la validesa d'una sentència. Impugnar una opinió. [...]
|
10.
pugnaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a combatre. [...]
|